Antologia de poesia catalana. Nova tria

Sinopsis
<p <strong Amb estudi introductori, propostes de treball i comentaris de text d'Enric Virgili.</strong </p <p Una antologia de poesia com a lectura prescriptiva no desperta l& x02019;entusiasme espontani. I no només pel fet de ser prescriptiva sinó, més aviat, perquè es tracta, precisament, de poesia . No cal escarrassar-se a dissimular que la poesia és un gènere literari que ha perdut el favor del públic. De l& x02019;adult i del jove. Aquest és un fenomen relativament recent. Algun estudiant deu haver tocat últimament un llibre de poesia, potser fins i tot l& x02019;ha fullejat, però si, a més, l& x02019;ha llegit i s& x02019;hi ha divertit, caldria que es publiqués com a notícia més que remarcable. La poesia és un gènere literari per redescobrir. Però per fer-ho cal conèixer com funciona, quin és el mecanisme de creació del sentit en un poema, perquè llegir un poema segons les convencions d& x02019;un altre gènere (la narració, la carta o l& x02019;autobiografia) el converteix en un text confús i incomprensible. Aquesta antologia permet passejar-se per vuit segles de poesia catalana i entrar en contacte amb trenta-cinc autors i estils diferents. Per molt poques expectatives que tingui el lector, cal advertir que la poesia, quan es coneix, es gaudeix, i és tan interessant i divertida que pot crear addicció. Que consti.</p