Bla-bla-bla. "El mito del capitalismo ecológico."

Biografía del autor:

Miguel Pajares és llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social. És també membre investigador de el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social, adscrit a el Departament d& x02019;Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, on també participa en l& x02019;elaboració d& x02019;estudis europeus per al European Social Research Unit. Actualment és president de la Comissió Catalana d& x02019;ajuda al Refugiat. Ha estat impulsor d& x02019;altres associacions i va ser un dels responsables de SOS Racisme entre 1991 i 1996. Va dirigir l& x02019;estructura sindical dels CITE, Centres d& x02019;Informació per a Treballadors Estrangers, entre 1996 i 2000. Va ser també assessor extern del Comitè Econòmic i Social Europeu entre 2000 i 2012. És autor de diversos llibres d& x02019;assaig, així com de nombrosos articles publicats en revistes especialitzades i en mitjans de comunicació. Els seus llibres d& x02019;assaig s& x02019;han centrat en temes com la immigració, l& x02019;asil, els drets humans o la lluita contra el racisme. A més, entre 2007 i 2010, va ser autor de l& x02019;Informe Anual Immigració i Mercat de Treball, publicat per l& x02019;Observatori Permanent de la Immigració. En qualitat d& x02019;expert extern del Comitè Econòmic i Social Europeu, va participar en l& x02019;elaboració de diversos dictàmens sobre immigració i asil. La seva primera novel-la, Cautivas (2013), que aborda el tràfic de dones, va ser finalista al Premi Nadal i al premi a la millor primera novel-la de gènere negre a la Semana Negra de Gijón de 2014. Amb la seva segona novel-la, La luz del estallido (2015), va continuar conreant el gènere negre de denúncia social, endinsant-se aquest cop en el racisme més extrem. La seva tercera novel-la, Aguas de venganza (2016), aborda els crims que pateixen immigrants i refugiats a la frontera sud. La seva última novel-la, Crímenes de hambre (2018), és sobretot una denúncia de la desigualtat profunda, que en un extrem té als que moren per fam i en l& x02019;altre a les elits que concentren la riquesa a les seves mans.